Qui pensa embogix, qui espera es podrix.
Ningú es para en res, tots viuen tot drets.
Qui olora s'ofega, qui plora es mossega.
Solament ens queda viure i a totes hores intentar somriure.
Qui corre es perd, qui es para fa tard.
Solament ens queda caminar i intentar no frenar, perquè
qui puja no veu el sòl i qui baixa no veu el cel.
Ningú es para en res, tots viuen tot drets.
Qui olora s'ofega, qui plora es mossega.
Solament ens queda viure i a totes hores intentar somriure.
Qui corre es perd, qui es para fa tard.
Solament ens queda caminar i intentar no frenar, perquè
qui puja no veu el sòl i qui baixa no veu el cel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada